La majoria dels estudiants que tenim a les escoles han nascut ja envoltats de tecnologia. Les mateixes escoles tenen cada dia més presència d'elements tecnològics, però què passa dins de les aules? quin ús es fa de la tecnologia? Sovint el professorat fa servir les tecnologies per fer coses molt semblants a les que ja feia sense aquestes. Quins canvis caldria introduir per tal que les tecnologies fossin realment útils?
En la tradició escolar anglosaxona, es parla sovint de les 3R (reading, writing & arithmetic), seria l'equivalent a les nostres matèries instrumentals. L'escola del segle XXI ha de fusionar aquestes 3R amb les 4C: pensament crític i resolució de problemes, comunicació, col·laboració i creativitat i innovació.
L'escola del segle XXI ha de ser flexible en la concepció del temps i de l'espai. Actualment, les aules no estan dissenyades per a aprendre sinó per al lluïment del professor. Les TIC no incideixen perquè l'organització està massa centrada en els continguts (horaris fixos, matèries, currículums,...) i perquè s'avalua de forma tradicional (no s'avaluen destreses sinó només continguts, és un problema de mesura). Ens trobem davant d'un problema de gestió del sistema. Introduïm tecnologia en un entorn que no canvia, per la qual cosa hem de procurar canviar el sistema. Tenim massa rigidesa curricular i hem de començar a mesurar (avaluar) coses diferents. Les TIC poden recolzar el sistema tradicional o poden canviar el sistema. A les escoles hem de fer conjuntament aquesta reflexió.
Acabo aquesta entrada amb dues citacions que han de permetre la reflexió:
Alvin Toffler diu: " The illiterate of the 21st century will not be those who cannot read and write, but those who cannot learn, unlearn and relearn". En català, seria " Els analfabets del segle XXI no són els que no saben llegir i escriure, sinó els que no saben aprendre, desaprendre i reaprendre".
Finalment, Manuel Castells afirma sobre el fracàs escolar i l'abandonament dels estudis, "Un dels factors decisius de l'abandonament és el desfasament cultural i tecnològics que hi ha entre els alumnes i l'escola que no ha sabut evolucionar amb la societat i l'entorn digital".
En la tradició escolar anglosaxona, es parla sovint de les 3R (reading, writing & arithmetic), seria l'equivalent a les nostres matèries instrumentals. L'escola del segle XXI ha de fusionar aquestes 3R amb les 4C: pensament crític i resolució de problemes, comunicació, col·laboració i creativitat i innovació.
L'escola del segle XXI ha de ser flexible en la concepció del temps i de l'espai. Actualment, les aules no estan dissenyades per a aprendre sinó per al lluïment del professor. Les TIC no incideixen perquè l'organització està massa centrada en els continguts (horaris fixos, matèries, currículums,...) i perquè s'avalua de forma tradicional (no s'avaluen destreses sinó només continguts, és un problema de mesura). Ens trobem davant d'un problema de gestió del sistema. Introduïm tecnologia en un entorn que no canvia, per la qual cosa hem de procurar canviar el sistema. Tenim massa rigidesa curricular i hem de començar a mesurar (avaluar) coses diferents. Les TIC poden recolzar el sistema tradicional o poden canviar el sistema. A les escoles hem de fer conjuntament aquesta reflexió.
Acabo aquesta entrada amb dues citacions que han de permetre la reflexió:
Alvin Toffler diu: " The illiterate of the 21st century will not be those who cannot read and write, but those who cannot learn, unlearn and relearn". En català, seria " Els analfabets del segle XXI no són els que no saben llegir i escriure, sinó els que no saben aprendre, desaprendre i reaprendre".
Finalment, Manuel Castells afirma sobre el fracàs escolar i l'abandonament dels estudis, "Un dels factors decisius de l'abandonament és el desfasament cultural i tecnològics que hi ha entre els alumnes i l'escola que no ha sabut evolucionar amb la societat i l'entorn digital".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada