Els nens d'infantil d'avui es jubilaran l'any 2067. No tenim ni idea de com serà el món d'aquí a 5 anys i molts menys d'aquí a 60 anys, però tenim l'encàrrec de preparar els nostres estudiants per viure en aquest món futur. Els estudiants d'avui s'encararan a molts temes punyents com l'escalfament global, la fam, la pobresa, problemes de salut, augments demogràfics i d'altres temes mediambientals i socials. Aquests temes porten els nostres estudiants a la necessitat de ser capaços de conmunicar, funcionar i crear canvis a nivell personal, social, econòmic i polític tant en l'àmbit local com nacional i global.
Les escoles del s.XXI hauran de tenir un currículum basat en projectes que fomentin l'aprenentatge al llarg de la vida, encoratjant els alumnes a treballar amb problemes del món real, temes importants per a la humanitat i qüestions que els importin. És un canvi radical de l'actual model productiu o industrial de l'educació. Suposa finalment l'abandonament de l'escola basada en el llibre de text, centrada en el professor i en el llapis i paper. Suposa una nova manera d'entendre el concepte de "coneixement" i una nova definició de "persona educada".
Necessitem definicions d'escola, professor i alumne adequades al segle XXI:
· Les escoles passaran de ser edificis rígids a centres amb parets poroses i transparents, que connectin els professors, els estudiants i la comunitat amb la riquesa del coneixement que existeix al món.
· El professors passarà de donar informació a orquestrar l'aprenentatge i ajudar els estudiants perquè converteixin la informació en coneixement i el coneixement en saviesa. El s.XXI necessitarà una generació del coneixement, no només lliurament d'informació i l'escoles necesitarà crear una cultura de preguntar (culture of inquiry). La pèrdua de la posició hegemònica del professorat davant del saber enciclopèdic. No ha de suposar un dol, sinó una nova manera de relacionar-se amb l'alumnat
· L'aprenent del passat era una persona jove que anava a l'escola, passava hores en els cursos, rebia notes i es graduava. Avui hem de veure els aprenents en un nou context:
o Primer, hem de mantenir l'interès de l'estudians ajudant-lo a veure com el que estan aprenent els prepara per a viure en el món real.
o Segon, els hem d'infondre curiositat, que és fonamental per a l'aprenentatge al llarg de la vida.
o Tercer, hem de ser flexibles en com ensenyem.
o Quart, hem d'incitar els estudiants a ser més autònoms perquè continuïn aprenent quan acaben la jornada escolar.
Per tal que els nostres estudiants estiguin preparats per navegar pel món del segle XXI han d'estar alfabetitzats en les destreses del s.XXI, que inclouen l'alfabetització multicultural, audiovisual, de la informació, emocional, ecològica, financera i cibernàutica. Col·laborar amb estudiants de tot el món en projectes significatius i basats en la realitat és una eina necessària per desenvolupar aquestes alfabetitzacions. Els estudiants ho poden aprendre a través de la col·laboració, sense competir, poden treballar junts per fer del món un lloc millor. Els estudiants utilitzaran tecnologies, incloent internet, i la col·laboració global per solucionar problemes crítics.
No hi ha "cafè per a tots" ni "talla única". Cada escola hauria de ser dissenyada tenint en compte els estudiants, les necessitats de l'escola i de la comunitat. Les escoles actuals estan pensades pel model tradicional que va emergir de la revolució industrial del s.XIX. Les noves escoles han de tenir en compte el tipus d'espais que necessiten els estudiants i els professors per dur a terme les seves investigacions i projectes. Hi ha d'haver espais per a grups grans, grups petits i per a treball independent. Hi hauria d'haver grans parets per mostrar les produccions dels alumnes, on les famílies i tota la comunitat puguessin reunir-se per veure-les i discutir.
Algunes preguntes per reflexionar:
