6 de maig 2007

Primers conceptes

Quan parlem d'educació i TIC hem de fer referència als objectes d'aprenentatge, learning objects (LO) en anglès: unitats d'informació digitalitzada en un context que propicia l'aprenentatge. Però per arribar a aquest concepte cal que anem enrere. David Merrill, en un article de 2002 que podeu llegir aquí, comença definint què és un objecte mediàtic (un text, una imatge, un so o un vídeo); quan identifiquem aquest objecte amb valor de coneixement, ens apareix l'objecte de coneixement i finalment, quan l'integrem en una estratègia educativa, esdevé objecte d'aprenentatge.

Anem a veure un exemple senzill concret. Tenim una imatge aèria de Barcelona, això és un objecte mediàtic. Quan penso que aquesta imatge em pot servir per treballar conceptes d'urbanisme o de geometria, es converteix en objecte de coneixement i si dissenyo una activitat que inclogui aquesta imatge per estudiar la planificació urbanística de la ciutat o per calcular àrees urbanes, estic creant un objecte d'aprenentatge.

Avui en dia existeixen diversos cercador d'objectes d'aprenentatge es coneixen com a Learning Object Repositories (LOR), és a dir, repositoris d'objectes d'aprenentatge en traducció literal. Si volem fer servir el català normatiu: dipòsits digitals. Alguns de coneguts són:
S'han determinat diverses característiques que han de tenir els LO: reusabilitat (poder usar un LO en diversos contextos d'aprenentatge), escalabilitat, (incorporar un LO en un de nou), interdisciplinarietat (ús d'un LO en diferents disciplines o camps professionals), generativitat (quan l'alumne aprèn amb un LO, aquest pot crear objectes derivats).

Un altre tema que porta molta discussió són les metadades. Es tracta d'etiquetes que s'associen als objectes d'aprenentatge per tal que puguin ser compartits, això requereix l'establiment d'uns estàndards, imprescindibles per crear dipòsits digitals. Actualment estan treballant en metadades educatives ARIADNE i IEEE.